-Que és el que ha fet que aquest poble prosperés?
-Quines són les principals fonts d'ingressos de l'economia rosinca?
Dins d'aquesta pestanya podeu trobar les respostes a totes aquestes preguntes.
El món del treball, obrers de mar i de terra
La situació geogràfica de Roses, entre el golf, la plana i el massís del Puig Alt, ha influït en les activitats econòmiques dels seus habitants, que han alternat les feines a la mar amb el treball de la terra. La pesca i l'agricultura (basada sobretot en la vinya i l'olivera) i les activitats relacionades amb aquestes han estat el motor de l'economia rosinca durant segles. La navegació i el comerç de cabotatge van ser activitats importants des de mitjans del segle XVIII fins al final del segle XIX. I les indústries de la salaó de peix, les fàbriques de calç, de sabó, de gel, lleixiu i gasoses, així com les piscifactories, també contribuïen al desenvolupament econòmic de la vila.
Font: l'Abans de Roses, recull gràfic 1874-1975.
Autor desconegut
En aquesta imatge del principi del segle XX, els pescadors estiren sorra amunt un llagut per avarar-lo en tornar de la pesca. Les embarcacions omplen la platja del Varadero, al barri de la Punta. Antigament, però, es fondejaven a l'aigua.
Com a annècdota, els pescadors de Roses eren coneguts com els ànecs pels habitants de l'Escala, perquè es mullaven els peus en baixar de les barques. Els rosincs, alhora, anomenaven als escalencs esquena pelats per l'efecte del cordatge a les seves espatlles en varar les barques a la platja perquè la tramuntana no se les emportés.
Serveis i comerç, establiments i equipaments municipals
Des del final del segle XIX i durant bona part del segle XX, les activitats comercials ocuparen una posició secundària en l'economia rosinca. L'època del gran comerç de cabotatge havia finit i el sector terciari restava format per petits comerços, els cafès i tavernes, els professionals liberals i els treballadors municipals. Els serveis van ser impulsats durant les primeres dècades del segle XX amb l'arribada d'estiuejants, però aquest procés quedà trucat per la Guerra Civil. Els anys seixanta el mercat turístic va revolucionar el sector, l'economia va passar al sector terciari i els establiments van adquirir un caràcter industrial i homogeneïtzador fins el dia d'avui.
El turisme a Roses
Quan es parla de turisme de Roses es pensa en l'afluència massiva d'estiuejants que, a partir dels anys seixanta, van començar a omplir les platges de la Costa Brava. Treballadors de l'Europa occidental hi acudien per gaudir de les vacances pagades que els brindava l'estat del benestar. La marca Costa Brava es va crear, però al principi del segle XX, moment en què va prendre força el turisme elitista de caire burgès. Encara però, cal anar més enrrere per trobar les arrels del fenomen del turisme, present a Roses des del darrer terç del segle XIX: l'excursionisme i el gaudi de les propietats terapèutiques dels banys de mar en van ser clars impulsors.
A continuació podeu observar a través d'aquests gràfics la quantitat d'atur que hi ha a Roses en comparació amb Catalunya i també la mitjana d'aturats segons els sectors de treball:
| Població Ocupada | 27,47% | 5.466 |
| Població Desocupada | 3,82% | 760 |
| Població Activa | 31,30% | 6.226 |
| Població Inactiva | 32,64% | 6.494 |
| Població Major de 16 anys | 52,07% | 10.360 |
| TOTAL | 19.896 |
| Població Ocupada | 37,32% | 2.816.488 |
| Població Desocupada | 4,23% | 318.935 |
| Població Activa | 54,55% | 3.135.423 |
| Població Inactiva | 42% | 3.168.943 |
| Poblacio Major de 16 anys | 71,17% | 5.370.949 |
| Total | 7.546.522 |
| Agricultura | 36,2 |
| Indústria | 95,8 |
| Construcció | 305,4 |
| Serveis | 944 |
| Sense ocupació anterior | 87,5 |
| Agricultura | 11.901 |
| Indústria | 96.621,3 |
| Construcció | 101.034,6 |
| Serveis | 392.841,7 |
| Sense ocupació anterior | 31.861,3 |
Natàlia, Paula, Helena i Rosó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada